L'individualisme ha penetrat en
totes les relacions i desplaça l’acció
col·lectiva, funció principal
d’un sindicat, fent
impossible l’acció de cooperació i solidaritat, tant en els centres
de treball com en
la solidaritat dels diferents sectors o col·lectius.
La
consciència que
tracten d’instaurar és
contrària a l’enfrontament col·lectiu, donant lloc a l’enfrontament
individual entre treballador i empresari, imposant-se una intervenció cada dia més arbitrària de
l’empresari.
Durant
aquests últims
quatre anys, hem assistit a una sèrie de
canvis en la nostra empresa
on els sindicats majoritaris (durant el mandat 2011-2015), o bé han estat
cooperadors necessaris, o bé no han plantat
cara a través de
l’enfrontament, davant els canvis que han facilitat el control exclusiu per part del nostre Empresari.
La
pèrdua de
resposta d’aquest tipus
de sindicalisme per contrarestar l’arbitrarietat ha resultat catastròfica per a la plantilla. Col ·locant
la nostra acció sindical en un espai on
la possibilitat de resposta o conflicte ha resultat gairebé
impossible.
La
mobilització és la
ruptura amb la normalitat
de l’opressió i explotació, legitimada pel "fet de ser quotidiana". Mobilitzar és la ruptura amb "l' aquí no
passa res", mobilitzar
és evidenciar que qüestionem les relacions de
poder que hi ha darrere de
les relacions laborals.
Per això
no s’han convocat assemblees generals (que només poden convocar la
Junta de personal o el
Comitè d'Empresa i qui tenia majoria?), desenvolupant l’ Empresa en "un regne d’impunitat", utilitzant els Sindicats fins ara majoritaris com "agents" per aconseguir els seus
interessos .
La lluita i la mobilització hagués qüestionat l'artificial "pau social" promesa, obrint espai al
pensament lliure d’ordenar
les relacions laborals, sota els paràmetres i valors
que els drets (tots els drets) els pertanyen a les persones
(totes les persones) , basant-se
en relacions de cooperació,
solidàries i no competitives. És a dir, tot el contrari al que
ha passat durant aquesta legislatura en l’actuació d’alguns sindicats, on
s’ha potenciat l'individualisme, l’enfrontament entre col·lectius, sectors, o fins i tot treballadors/es.
És la visió
que té l’ànima en la "competitivitat", arribant a enfrontar fins i tot a la representació sindical ...
Del resultat d’aquestes eleccions
sindicals, depèn que es formi una consciència transformador a,
lluny de la venda de fum, de les promeses
buides, és a dir, que prenguem consciència que les coses poden i
han de ser d’altra
manera.
Demanem
que alguns recuperin el
sentiment sindical, la
coherència i l’estratègia
en l'Acció Sindical que
ha de portar a l’enteniment entre el que som, Sindicats, que busquen la igualtat en les relacions laborals (el repartiment de la riquesa),
alhora que el necessari repartiment del treball (jubilacions, contractacions). Demanem que recuperin un reconegut
paper essencial i fonamental com és la llibertat
sindical.
I no
mantinguin aquesta absència estratègica de la Negociació , on cooperen per
robar-nos els nostres drets, ja sigui salari, temps de treball, complements
salarials, qualificació, etc., permetent la precarització que hem patit durant
aquests últims 4 anys.
El sindicalisme així almenys ho entén
la
secció Sindical de la UGT , ha de ser un contra poder reial, per
acabar amb els robatoris continuats de
drets, condicions i salari. Som
una eina per als nostres companys i companyes, per així construir dins del
nostre Ajuntament, un altre model de relacions laborals on
la cooperació, la
solidaritat i el suport mutu entre treballadors/es a la recerca
del "bé comú" per a
tothom, sigui l’ única
norma de
comportament.
