Un 44,8% de les dones ocupades a Catalunya té estudis superiors (enfront
d’un 36% dels homes), però només el 32% d’alts càrrecs són dones i la bretxa
salarial arriba al 24,5%. Aquesta és una de les dades presentades per
la UGT, a l'
informe "Ofensiva contra la igualtat" , sobre la
situació de la dona al mercat de treball Una de les conclusions
presentades és que la societat
continua marcada per un patró masclista que discrimina el paper de la dona al
món laboral i la condemna a cobrar menys i a dedicar-se als
fills.
Les dones presents al mercat laboral tenen un nivell formatiu superior
al dels homes. Així ho demostren les dades corresponents a Catalunya per a l’any
2013. En elles, observem que el 44,8% de les dones ocupades té formació
superior, front el 36,2% dels homes ocupats. Per contra, els percentatges de
població masculina ocupada i amb educació primària o secundària de primera etapa
suma un 40,8%, mentre que les dones sumen un 31,1%.
En canvi, trobem més presència de dones als llocs de feina pitjor
remunerats, com podem veure al quadre inferior. Així, trobem més d’un 60% de
presència femenina als últims sectors de la taula, que mostren pitjor
remuneració (personal treballador del sector serveis i ocupacions elementals).
En canvi, hi ha subrepresentació de les dones entre el personal director i
gerent (les dones representen un 32,1%), el personal tècnic de recolzament
(34,5%) i més lluny entre el personal d’indústries manufactureres i construcció
(5,4%). L’ única excepció es dona amb la sobrerepresentació de les dones
treballadores entre el personal tècnic i professional científic
intel·lectual.
Trobem, per tant, que les principals desigualtats que pateixen les dones
al mercat de treball són ocasionades per la doble segregació, la horitzontal i
la vertical que, d’una banda, situa el treball femení en uns sectors determinats
–principalment els associats a les tasques d’atenció i cura- que alhora són els
més precaritzats. D’altra banda, fa que les dones es topin amb un “sostre de
vidre” que les impedeix assolir posicions de més poder i responsabilitat dins
l’esfera pública i professional.
CONTINUA L’ASSUMPCIÓ DE ROLS DIFERENCIATS: LES DONES CUIDEN, ELS HOMES
PRODUEIXEN
Aquest “sostre de vidre” en gran part ve determinat per la menor
disponibilitat al món laboral que la societat atorga a les dones, donada la seva
doble presència tant al mercat laboral com a l’esfera privada, familiar i de
cura. En contraposició, els homes gaudeixen d’una presumpció de disponibilitat
total al mercat laboral.
L’exemple: els usos dels permisos
parentals
Així, en el gaudi del permís de maternitat, la llei estableix la
possibilitat de, a excepció de les quatre primeres setmanes, cedir el gaudi del
permís al pare. Ara bé, la realitat mostra que a Catalunya, el 98,4% de les
persones que fan ús de les setmanes transferibles del permís de maternitat, són
dones. Tan sols el fan servir un 1,6% dels homes
(Catalunya,2013).
Per últim, les excedències per cura
de fills/lles, a les quals es poden acollir tant homes com dones són
gaudides pràcticament només per dones. En set anys, del 2005 al 2013, tan sols
s’ha aconseguit baixar una mica més de 1,5 punts el percentatge de dones del
total que s’acullen a aquest permís, passant del 97,9% al 96,8% a
Catalunya.
Efectes de la crisi
a) Durant la crisi, empitjora situació de les dones en la seva
participació al món laboral i augmenten les desigualtats de
gènere.
b) El positiu increment de la taxa d’activitat femenina s’ha
neutralitzat per les dades sobre atur i ocupació de les dones, que es situen en
un 21,8% la taxa d’atur i en un
44,1% la taxa
d’ocupació.
Tenir fills/lles expulsa les dones del mercat laboral o les deixa en
semi-presència
a) La taxa d’ocupació femenina cau més de 20 punts quan la dona està en
parella i té fills/es.
b) Gairebé 1 de cada 4 dones treballen a temps parcial a Catalunya.
Fruit d’aquesta presumpció de responsabilitats que s’atorguen de manera
diferenciada a homes i dones. (un 23,8% de les dones estan contractades a temps
parcial).
La bretxa salarial
a) Tot i tenir ocupacions de categories similars, les dones perceben un
sou un 20% inferior al dels homes.
b) Tenir cura dels fills i filles, “cosa” de
dones
Les polítiques preses sota l’excusa de la crisi han agreujat i assentat
aquestes discriminacions
a) Especialment a través de la reforma laboral, que amplia la
desregulació de la jornada laboral diària.
b).La probable modificació de l’actual Llei orgànica 2/2010 de salut
sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de
l’embaràs:
És un fet evident que les desigualtats estructurals que pateixen les
treballadores persisteixen i s’agreugen amb la crisi. Per això, des de la UGT de Catalunya exigim que la crisi
econòmica no representi un pas enrere en la lluita contra les discriminacions
directes i indirectes que afecten a les dones. Aplicant polítiques
dirigides a combatre la discriminació a l’accés a l’ocupació, la segregació
ocupacional i la discriminació en la promoció
professional.
Des de la UGT de Catalunya, valorem que hem de
lluitar més que mai per continuar amb totes les
reivindicacions per a la igualtat. La crisi pot representar una oportunitat per
avançar cap a un nou model productiu més inclusiu i aprofitar el canvi per
incorporar una perspectiva de gènere que ens permeti arribar a la igualtat
efectiva en tots els àmbits
socials.
També ens
trobareu:
twitter
(@ugtajbdn)
Facebook (ugt.ajuntamentdebadalona@facebook.com)
